Fotografies de Guatemala
Guatemala
Escolta el programa de ràdio i entra a l'àlbum de fotos de Guatemala
“La nostra funció, més que fer treballar al brigadista, és donar-li la possibilitat de conèixer una altra realitat, entrar en una societat molt diferent a la nostra i conèixer-la des de ben en dins, des de les coses que estan passant i que preocupen en una aldea remota de l’altiplà de Guatemala. Per exemple, col·laborem amb un sindicat de pagesos que està reclamant la possessió d’unes terres que els hi van ser confiscades il·legalment per part de l’exèrcit de l’estat.”
Carme Fernández, de l’Associació d’amistat amb el poble de Guatemala
“La nostra funció, més que fer treballar al brigadista, és donar-li la possibilitat de conèixer una altra realitat, entrar en una societat molt diferent a la nostra i conèixer-la des de ben en dins, des de les coses que estan passant i que preocupen en una aldea remota de l’altiplà de Guatemala. Per exemple, col·laborem amb un sindicat de pagesos que està reclamant la possessió d’unes terres que els hi van ser confiscades il·legalment per part de l’exèrcit de l’estat.”
Carme Fernández, de l’Associació d’amistat amb el poble de Guatemala
“Imagina’t viure en una aldea perduda a no sé quantes hores amb camioneta o caminant i de cop et ve algú d’Europa. Els hi feia molta gràcia que algú vingués de tant lluny per coneix-se’ls, la seva acollida és molt bona.”
Cristina Agustí, brigadista internacional
“Tenint poc et donen molt. És una mica el tòpic, però realment quan hi vas i ho vius t’adones que és així. T’obren la porta de casa seva, a una casa on no deuen menjar gran cosa doncs et fan seure i et porten el més fresc que tenen. És una cosa que clar, quan arribes aquí on sempre anem amunt i avall amb molta pressa i cadascú mirant ho seu, et dones compte que nosaltres hem guanyat amb moltes comoditats però també hem perdut aquesta part humana.”
Sergi Viader, participant d’una brigada internacional a Guatemala
Cristina Agustí, brigadista internacional
“Tenint poc et donen molt. És una mica el tòpic, però realment quan hi vas i ho vius t’adones que és així. T’obren la porta de casa seva, a una casa on no deuen menjar gran cosa doncs et fan seure i et porten el més fresc que tenen. És una cosa que clar, quan arribes aquí on sempre anem amunt i avall amb molta pressa i cadascú mirant ho seu, et dones compte que nosaltres hem guanyat amb moltes comoditats però també hem perdut aquesta part humana.”
Sergi Viader, participant d’una brigada internacional a Guatemala