Fotografies de Mali
Mali
Escolta el programa de ràdio i entra a l'àlbum de fotos de Mali
“Parlar de comerç just és el mateix que parlar de turisme just perquè de fet és un intercanvi amb uns productes i uns diners. El que passa és que fer-ho responsablement vol dir que les persones que et reben es poden desenvolupar a través d’aquest turisme i a més a més fer-ho d’una manera responsable per tal de no malmetre el patrimoni que puguin tenir. Si es viatja d’una manera responsable aquest patrimoni el tindran per sempre i tots el podrem gaudir.”
Marga Codina, Presidenta de Viatgers del Món
“Parlar de comerç just és el mateix que parlar de turisme just perquè de fet és un intercanvi amb uns productes i uns diners. El que passa és que fer-ho responsablement vol dir que les persones que et reben es poden desenvolupar a través d’aquest turisme i a més a més fer-ho d’una manera responsable per tal de no malmetre el patrimoni que puguin tenir. Si es viatja d’una manera responsable aquest patrimoni el tindran per sempre i tots el podrem gaudir.”
Marga Codina, Presidenta de Viatgers del Món
“Àfrica és un món que a mi m’atrapa i penso que a molta gent. Arribes i tot és com confús, caòtic, però tot acaba sortint bé, no. Al principi vas com atordida, però sempre hi ha algú que et salva, que et diu no passa res, ves per aquí, per allà...”
“La primera nit vam veure molts nens al carrer i eren les 23 o les 24h. No hi havia gent gran i els nens estaven jugant. Nosaltres ens preguntàvem com podia ser. Els pares estaven dormint perquè havien de treballar l’endemà i els nens perquè no molestin els deixen jugar fins a l’hora que s’adormen, i quan tenen son s’adormen al carrer, a casa la tieta, on sigui. No hi ha una sensació “dels meus fills” sinó que tots es cuiden entre ells.”
Carme Mestres, viatgera solidària
“La primera nit vam veure molts nens al carrer i eren les 23 o les 24h. No hi havia gent gran i els nens estaven jugant. Nosaltres ens preguntàvem com podia ser. Els pares estaven dormint perquè havien de treballar l’endemà i els nens perquè no molestin els deixen jugar fins a l’hora que s’adormen, i quan tenen son s’adormen al carrer, a casa la tieta, on sigui. No hi ha una sensació “dels meus fills” sinó que tots es cuiden entre ells.”
Carme Mestres, viatgera solidària