“Encara estic a Palestina en certa manera o en part molt important perquè realment és una experiència molt profunda, que deixa una impremta important. Molt agradable però dura alhora i que es manté.”

“A mi el que més m’interessava fotografiar era el mur de la vergonya, perquè has de veure'l. Realment per moltes imatges que vegis a la televisió, fotos,... l'has de tenir davant. Aquella 'mole' de nou metres no l’entens fins que no existeix per tu, i no existeix per tu fins que no et col·loques allà i t’impedeix el pas. És una sensació que ningú d’aquí la pot tenir perquè no l’ha viscut.”

“Tenen la capacitat de combinar aquest somriure que no el perden mai mentre t’estan explicant el seu drama personal: com els hi han donat vint minuts abans de derruir la seva casa i els veïns els hi ajudaven a treure les coses com han pogut, com tenen els fills després d’aquest xoc traumàtic passant-se mesos sense parlar. Tot això t’ho estan explicant mentre t’estan oferint un té i estan intercalant somriures amb tu. És realment un poble molt especial.”

Neus Aparicio, viatgera compromesa