“Dos anys abans havia participat en un altre camp de treball a Sèrbia i va ser molt positiu. Tenia ganes de tornar a viatjar sola, perquè trobo que els camps de treball també són una bona manera de poder viatjar sola i establir fàcilment vincles amb la població local, així d’entrada, i després poder continuar el viatge al teu rotllo. Romania va venir per aquí i també perquè els Balcans no te’ls acabes”.

“El que me’n duc de Romania és que hi ha molt per fer des d’aquí també i que la comunitat romanesa a Catalunya és de les més altes que hi ha de nouvinguts i que també cal valorar des d’allà el seu patrimoni, la seva cultura, història i les relacions socials, que cada estructura econòmica sempre té coses bones i coses que són menys bones. Doncs poder agafar ho bo de la subsistència i les relacions socials que genera això, la solidaritat. I des d’aquí també no crear aquests mites de triomf desfermat.”

Laia Maldonado, participant d’un camp de treball a Romania